1938-1939 ESPANYA
Un segell moneda, [ cartró moneda, bitllet de cartró o moneda de cartró ] va ser un mitjà de pagament* consistent en un disc d’aquest material, d’uns 35 mil·límetres de diàmetre i un pes aproximat de 0,5 grams, emès «amb caràcter transitori» pel Govern de la Segona República Espanyola per ordre ministerial promulgada a Barcelona el 24 de febrer per tal de tractar de mitigar la progressiva escassetat de metall (sobretot plata i coure) inherent als darrers temps de la Guerra Civil Espanyola, per la qual cosa sol estar considerat pels especialistes com una «moneda de necessitat» o «moneda d’emergència». En el revers (de color marró vermellós), figura l’escut nacional republicà, mentre que l’anvers (de color terrós rogenc) restava lliure per tal d’adherir més tard un timbre mòbil o segell de correus, que en determinava el valor facial, estipulat entre 1 cèntim i 1,50 pessetes.
En el període de 1938 a 1940, especialment a la zona de Barcelona, a més dels segell moneda, també van aparèixer segells de correus encaixats reals -principalment per motius publicitaris- amb càpsules d’alumini o llauna.
* – Aquest ús com a moneda també es va donar en altres països i períodes de circumstàncies de necessitat com per exemple:
Àustria 1919-1922 // Bèlgica 1921-1926 // Comores 1920 // Costa d’Ivori 1920 // Dinamarca 1921 // Estats Units d’Amèrica 1862 // França 1919-1923 // Alemanya 1919-1923 // Índia 1942 // Itàlia 1919, 1943-1945, 1944-1970, 1946, 1970-1985 // Madagascar 1903-1907 // Noruega 1940 // Nova Caledònia 1914-1923 // Nova Guinea 1920 // Portugal 1917-1920 // Rhodèsia 1900 // Rússia 1915-1917 // Taiwan 1917 //Ucraïna 1918.
Dades tècniques:
- Període: 1938-1939
- Àmbit: Espanya (zona republicana, (zona vermella en el mapa) és a dir, militars i organitzacions polítiques espanyoles que, després del fracàs parcial del cop d’Estat del juliol del 1936, van defensar la legalitat republicana durant la guerra civil —que va concloure el 1939—, enfrontant-se al bàndol revoltat, una amalgama de col·lectius falangistes i tradicionalistes). Com a curiositat, val a dir que en aquesta zona també es van editar bitlles anomenats bitllets locals o municipals o de necessitat.
- Lloc d’encunyació: Aspe (Alacant)
- Valor facial: 1, 2, 5, 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45, 50, 60, 75, 80 cèntims, 1 pesseta, 1,25 pessetes i 1,50 pessetes.
- Composició: Cartró i paper (amb les següents característiques aproximades : massa 0,5 g, diàmetre 35 mm i gruix 1 mm)
- Anvers: Motiu timbre mòbil o segell de correus adherit.
- Revers: Motiu escut de la Segona República Espanyola imprès amb tinta blava o negra. Gràfila lineal.
- Contorn: Forma rodona
- Vora: Llisa
Segells inusuals ww 