Un segell semipostal, també conegut com a segell benèfic, és un segell postal emès per recaptar diners per a un propòsit particular (com ara una causa benèfica) i venut amb una prima sobre el valor postal. Normalment el segell mostra dues denominacions separades per un signe més, però en molts casos l’única denominació que es mostra és per a la tarifa d’enviament, i el client postal simplement paga el preu més alt en comprar els segells.
Després de la posada en marxa del sistema de “previ pagament”, altres “impostos”, o “sobretaxes” van anar aplicant-se a la correspondència, al llarg dels temps, i sempre en funció de situacions pròpies de cada país o època, en les quals es gravava a la correspondència, entre moltes altres coses, amb una taxa addicional que anirien a sufragar part dels costos; als seus orígens van ser alguns d’ells de caràcter voluntari.
A Espanya hi ha molts casos en què es va fer servir l’emissió de segells i el seu posterior ús en la correspondència, per aconseguir ingressos extres que utilitzar en causes tan diverses com ho van ser : “l’Impost de Guerra” (1874-1898), Pro Catacumbes (1928) (1), Homenatge a l’Exèrcit (1939) (9) Recàrrec de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929-1945), el Pla Sud de València (1963-1985), o els casos més recents en què es van emetre segells amb sobrecàrregues destinades a l’Olimpíada de Barcelona 92 (1988-1992), a l’EXPO de Sevilla (1989-1992), i a la Capitalitat Cultural Europea de Madrid (1991), i igualment els que ens ocupen ací: La sobretaxa Pro tuberculosos a Espanya.
El 20 de desembre 1936 es crea, a zona nacional, el Pla Nacional Antituberculosos (P.N.A.) per a coordinar la lluita contra la tuberculosi en aquesta zona i, posteriorment, un cop acabada la Guerra Civil a tot Espanya. Poc després de la seva posada en marxa, es fixa com a objectiu a la correspondència com un mitjà idoni per recaptar fons. El Decret núm. 202, de 28 de gener de 1937, publicat per a zona nacional estableix que “les taxes dels Serveis Postals, a l’interior del país, s’elevaran en un doble de les normals o ordinàries el dia desè de cada mes…”, i també que per a aquest servei “…hauran de valdre’s, en les dates assenyalades, dels segells especials que s’emetin”. Aquest Decret no es fa efectiu fins el 22 de desembre de 1937, pel qual es posa en circulació el primer segell dedicat a aquesta sobretaxa benèfica, i que fins a 1953 (excepte l’any 1952) estaria en vigor, durant un període curt de temps cada any (sempre en època nadalenca, del 22 de desembre fins el 3 de gener de l’any següent), i amb un ús obligatori ( tret dels enviaments la tarifa dels quals fos molt baixa, com el cas dels impresos).
La tuberculosi és una infecció bacteriana contagiosa que va fer estralls durant la postguerra a Espanya. Coneguda a l’antiguitat com a tisi, per això es denominà tísics els malalts de tuberculosi. Els segells emesos amb aquesta finalitat recaptatòria tenen tots ells en comú, que porten la Creu de Lorena, també coneguda com a “Creu d’Anjou”, dins de la simbologia d’aquests ducs francesos que ja la usaven des de 1431, sent utilitzada com a símbol de la lluita contra la tuberculosi en 1904.
El Patronat Nacional Antituberculós va ser creat en plena Guerra Civil, el 20 de desembre de 1936, buscant tant abordar el problema sanitari més gran que Espanya tenia llavors, com apuntar-se un èxit propagandístic oferint tractaments contra la tuberculosi a tots els espanyols que estiguessin a la zona administrada pel seu règim. El seu lema inicial va ser: “L’Espanya sana s’haurà de sacrificar per l’Espanya malalta”. Es buscava oferir unes possibilitats de tractament a la població més desafavorida, que la República, malgrat els seus esforços pressupostaris, no havia pogut aconseguir del tot. El 1934 hi havia a Espanya 66 sanatoris antituberculosos, sent el país europeu occidental amb menys llits per 100.000 habitants. Els governs de la República havien realitzat un gran esforç en aquest sentit, especialment durant la gestió del Sr. Marcelino Pascua, director general de Sanitat del 1931 al 1933.
El nou Patronat pretenia ingressar tots els malalts que ho necessitessin, tasca que no va aconseguir realitzar, tot i que en tan sols vuit mesos va anunciar la construcció de 39 nous sanatoris. En realitat, alguns d’aquests centres no van ser sinó sales establertes en locals confiscats, i la majoria van desaparèixer en finalitzar la contesa. Als anys 40 i 50 es van edificar nombrosos sanatoris.
El primer Director del P.N.A. va ser el General Martínez Anido, que havia estat ministre de Governació a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la qual havia inaugurat alguns centres antitísics.
El Patronat no només disposava de sanatoris o hospitals, sinó que va establir una sèrie de dispositius com les infermeres visitadores o els preventoris infantils.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 22/12/1944
- Data de caducitat: 03/01/1945
- Procediment d’impressió: Òfset
- Paper: Engomat
- Dentat: 9 3/4 x 10 1/4
- Mida del segell:
- Valor postal del segell: 20+5 cèntim pesseta
- Impremta: Fábrica Nacional de Moneda y Timbre
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 22/12/1945
- Data de caducitat: 03/01/1946
- Procediment d’impressió: Òfset
- Paper: Engomat
- Dentat: 9 3/4 x 10 1/4
- Mida del segell:
- Valor postal del segell: 40+10 cèntim pesseta
- Impremta: Fábrica Nacional de Moneda y Timbre
Pro tuberculosos, 1949. Sobretaxa a benefici del Patronat Nacional Antituberculós. Sobretaxa postal obligatòria, al servei interior, de 5 cèntims per a les targetes postals, 10 cèntims per a la correspondència de franqueig ordinari. Els segells no tenen poder de franqueig i són vàlids només per al pagament de la sobretaxa, excepte el de 50 c. + 10 c. que cobreix totes dues coses. Decret del Ministeri d’Hisenda de 17 de juny de 1949 (B.O.E. del 30) sobre creació; Circular de la Direcció General de Correus de 10 de desembre de 1949 (D.O. de C. del 19) amb instruccions de servei.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 22/12/1949
- Data de caducitat: 03/01/1950
- Procediment d’impressió: gravat al buit amb la creu de Lorena, en vermell, en calcografia
- Paper: blanc gruixut setinat i goma blanca
- Dentat: 12 3/4
- Mida del segell: 29 x 25 mm
- Efectes en plec: 100 segells en 10 files horitzontals de 10 segells cadascuna
- Valor postal dels segells: sèrie de 4 valors; 5 i 10 cèntims de pesseta [25 i 50 +10 ct.]
- Tiratge: 2.000.000 (5 ct.), 14.000.000 (10 ct.) [1.000.000 (25 i 50 +10 ct.)]
- Impremta: Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT)
Segells inusuals ww 