* El primer segell aromatitzat del món, perfumat amb un embriagadora olor de essència de rosa, va de ser de Bhutan, l’any 1973. Curiosament però, aquest segell es va fabricar a Espanya, per la casa Heraclio Fournier de Vitòria, Àlaba.
Des de llavors, molts altres països han imitat la iniciativa de Buthan:
l’Índia, va emetre un segell amb olor a gessamí,[ veure segell ] una planta molt utilitzada en la cultura hindú per a l’elaboració de perfums, així com medicament contra la tos i el refredat. També un altre amb olor a sàndal, [ veure segell ] un arbre que compta amb una fragància molt característica i la fusta s’utilitza per a determinats rituals religiosos de la religió hinduista, mentre que el seu encens és utilitzat pels budistes.
Brasil ha comptat amb dos segells perfumats al llarg dels últims temps. El primer d’ells, l’any 1999, formava part d’una campanya de prevenció contra els incendis forestals . Per aquest motiu, el segell presentava un fort olor a fusta socarrimada[ veure segell ] i en la imatge apareixien un ós formiguer, plantes i arbres completament calcinats. L’èxit de l’anterior segell va fer que el 2001, Brasil tornés a repetir poc després amb el seu segell que simbolitzava la seva olor característica, és a dir, el cafè, un clar homenatge a la indústria més important del gegant llatinoamericà. El 2004 un altre amb olor a priprioca o piripirioca ( Cyperus articulatus ), és una herba juncia, aromàtica i medicinal, original de l’Amazònia. Les seves arrels alliberen una fragància amaderada picant amb notes florals . És una de les essències tradicionals de la regió amazònica i el seu oli essencial té color vermellós i és altament valorat en la indústria farmacèutica i cosmética.
Suïssa va emetre un segell que segurament va despertar al paladar de més d’un, ja que comptava amb un fort olor a xocolata, un producte molt lligat a la cultura suïssa, tant pel que fa a la fabricació com al seu consum. [veure el segell]
La Xina, fent honor a la seva cultura gastronòmica va emetre un segell que feia olor de porc agredolç; potser no és el plat més saborós de la cuina xinesa, però per descomptat sí un dels més coneguts. A més, el segell es va posar en circulació l’any 2007, coincidint amb l’Any del Porc a la Xina. [veure el segell]
El 6 de juliol de 2012, Hongria per commemorar el 85è Dia del segell; segell amb fragància de pebre vermellque conté l’aroma especial de pebre vermell segellat en microcàpsules.
A l’agost de 2012 la Polinèsia francesa va emetre un segell perfumat amb aranja.
Segells inusuals ww 