23/10/2008 ESPANYA
Considerat com un escultor de la moda i un dels més famosos modistes del segle XX, Pedro Rodríguez (València 1895-Barcelona 1990) va dedicar la seva llarga vida a l’art del vestir. Sent nen va aprendre les primeres puntades a la millor sastreria de Barcelona per passar, uns anys més tard, al taller del modista Rabaseda, on es va instruir en la costura femenina. El 1919 funda el seu propi taller en companyia de la seva esposa Ana María, modista professional, iniciant-se en el món de l’alta costura. El 1924 inaugura la seva seu definitiva al Passeig de Gràcia barceloní, però serà en 1929 -amb la presentació de les seves col·leccions al Palau Nacional de Montjuïc, coincidint amb la Fira Internacional de mostres- quan arriba el veritable èxit, convertint-se en el modista espanyol més important de l’època. En 1937 obre saló a Sant Sebastià i dos anys més tard a Madrid. Les seves col·leccions es presenten en els millors desfilades d’Europa i Amèrica aconseguint renom internacional i als seus locals van l’alta burgesia, l’aristocràcia i famoses actrius del cinema americà desitjoses de lluir alguns dels seus elegants vestits. L’arribada de la confecció industrial de qualitat, a la fi dels anys 60, va anar desplaçant gradualment a l’alta costura i va fer que en 1978 Pedro Rodríguez, igual que altres modistes, tanqués els seus tallers. En el full bloc es reprodueixen, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, un vestit de festa (1968-1970) amb cos, cinturó i sobrefaldilla en gasa de seda pintada a mà en colors degradats taronges, roses i vermells. El cos és ajustat amb tirants de cordó. Continua un vestit amb escot paraula d’honor (sobre 1947) i faldilla d’ampli vol de setí brodat amb atzabeges i lluentons que reprodueixen motius florals, es tanca el baix amb un volant en tul de seda. Dels anys 60 s’ha pres un vestit de gasa estampat en lunars i flors, amb escot en pic davanter i llaç sabater al clatell. Finalment, conjunt de vestit i abric en crespó rosa. L’abric porta banda brodada amb motius geomètrics en escot coll i punys. Les imatges han estat cedides pel Museu del tatge, Madrid.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 23/10/2008
- Procediment d’impressió: Gravat al buit amb microrelleu
- Paper: Estucat, engomat, fosforescent
- Mida del segell: 28,8 x 49,8 mm. (Verticals)
- Valor postal dels segells: 0,31 €
- Tirada: 500.000
- Dentat: 13 3/4
15/06/2009 ESPANYA
Manuel Pinya (1944-1994) va néixer a Manzanares (Ciudad Real). Va pertànyer a la nova generació de dissenyadors espanyols que a partir de 1980 van treballar durament per posar en marxa la Federació del prêt-à-porter espanyol i aconseguir que la moda d’aquest país fos reconeguda i ocupés un lloc destacat en l’àmbit internacional. Amb 20 anys es va establir a Madrid i al poc temps es va fer càrrec d’un petit taller de punt, prenent contacte amb la moda i el disseny. La seva primera col·lecció la va presentar al Liceu de Barcelona, però la seva consagració va arribar amb la desfilada a la carpa del circ de la Ciutat dels Nois de Madrid, el 1982. En els seus dissenys va introduir nou teixits i materials, com el cuir trenat, la llana tenyida a mà, el macramé, el xarol i els entreteixits de punt, donant pas a noves tendències de les que es van fer ressò a l’estranger. Amb el pintor Joan Gomilla i altres dissenyadors i artistes del moment va presentar a la Llotja de Barcelona, el 1984, la col·lecció “El cotó i l’art” que va quedar recollida en els annals de la moda espanyola. Es confessava un enamorat del seu treball en manifestar: “Un dissenyador és un home que treballa per fer la vida dels altres més agradable”. En els últims anys de la seva vida se li identificava pel mocador de pirata lligat al capdavant, idea secundada per molts joves. El 1989, Manuel Piña va guanyar el concurs convocat per Correus i Telègrafs per vestir els carters de tot Espanya, projectant en els nous uniformes una imatge d’harmonia i comoditat en l’ampli col·lectiu de repartidors. En el full bloc es reprodueixen quatre models de la col·lecció del Museu Manuel Pinya, situat a Manzanares i creat com a homenatge a la figura del dissenyador per la ciutat que el va veure néixer i morir. D’esquerra a dreta i de dalt a baix es reprodueixen: un vestit a retor cru, blau i verd, pintat a mà per Alex Serna (1991); vestit de vestit i jaqueta en punt de llana de la col·lecció tardor-hivern (1986-1987); vestit en retor cru amb cèrcols, pintat a mà per Juan Gomila (1984) i vestit en blonda amb cèrcols i gran cua (1988). El full bloc ha estat dissenyada per Francisco Paniagua basant-se en la fotografies realitzades per Miguel Ángel Granados, tots dos empleats de Correus i Telègrafs.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 15/06/2009
- Procediment d’impressió: Gravat al buit amb microrelleu
- Paper: Estucat, engomat, fosforescent
- Mida del segell: 28,8 x 49,8 mm. (Verticals)
- Mida del bloc complet: 105,6 x 150 mm. (Vertical)
- Valor postal dels segells: 0,32 €
- Tirada: 350.000 fulles bloc
- Dentat: 13 3/4
- Tirada bloc: 350.000 fulles bloc
15/10/2010 ESPANYA
Natural d’Olba (Terol), Manuel Pertegaz manté en secret la data exacta del seu naixement, que alguns daten el 1917. Als 10 anys es va traslladar amb la seva família a Barcelona i dos anys més tard va començar a treballar d’aprenent en un taller de sastreria. Aviat va descobrir el seu interès per la moda femenina obrint, el 1942, el seu primer taller d’alta costura a Barcelona. Aquest any va presentar la seva primera col·lecció, caracteritzada per un estil elegant i original al qual ha romàs fidel durant la seva llarga carrera. El 1948 s’inaugura casa a Madrid i el 1954 presenta la seva alta costura als Estats Units i als millors establiments de Nova York, Boston, Atlanta i Filadèlfia, rebent el “Oscar de la Costura” de la Universitat de Harvard. Tres anys més tard mostra les seves col·leccions al Caire, Venècia, Londres, Santiago de Xile i Copenhaguen. Aquest any, en morir sobtadament Christian Dior, li proposen fer-se càrrec de la signatura parisenc, declinant l’oferiment per seguir en l’alta costura espanyola. En els anys 60 es produeix la seva gran revelació internacional a les gales i fires de Mèxic i Nova York, on els crítics destaquen l’originalitat de les seves creacions. L’arribada del prêt-à-porter a la dècada dels 70 és assumida fàcilment pel modista que l’compagina amb l’alta costura.
Al llarg de la seva carrera, Pertegaz ha rebut nombrosos guardons, entre els quals figuren la Medalla d’Or de la Universitat Complutense de Madrid, Medalla de Foment de les Arts Decoratives, Medalla d’Or al Mèrit Artístic per l’Ajuntament de Barcelona, Premi Nacional de Disseny i Moda, i Agulla d’Or honorífica, sens dubte el premi més prestigiós de la moda espanyola. El 2004 se li va encarregar el disseny i confecció del vestit de núvia de la princesa d’Astúries.
En el full bloc es reprodueixen, sobre un fons rosat: un vestit de núvia en teixit llaurat de seda color ivori amb dibuix de lunars, escot vaixell, màniga japonesa amb nesga a les aixelles; un vestit sastre de tafetà gris clar i fils de lamé de plata, amb solapes, coll, punys tornats i tapes a les butxaques; un vestit de còctel de tafetà estampat amb motius florals, escot arrodonit en davanter i escaig a l’esquena i, finalment, un vestit de còctel d’encaix negre amb ramells florals sobre fons de ras blanc. El vestuari forma part dels fons del Museu del Vestit de Madrid.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 15/10/2010
- Procediment d’impressió: Gravat al buit amb microrelleu
- Paper: Estucat, engomat, fosforescent
- Mida del segell: 28,8 x 49,8 mm. (Verticals)
- Mida del bloc complet: 105,6 x 150 mm. (Vertical)
- Valor postal dels segells: 0,34 €
- Tirada: 300.000 fulles bloc
- Dentat: 13 ¼ (horitzontal) i 12 ¾ (vertical)
- Tirada bloc: 300.000 fulles bloc
20/10/2011 ESPANYA
Elio Berenguer Úbeda, més conegut en el món de la moda com Elio Berhanyer, va néixer a Còrdova en 1929. Amb 17 anys es va traslladar a Madrid iniciant-se de forma autodidacta en el disseny de moda. En 1956 va començar a treballar com a modista i el 1960 va obrir el seu propi taller d’alta costura. Molt aviat el seu nom va aconseguir renom internacional i aquest mateix any va obtenir el premi al millor dissenyador, concedit per la Casa Cadillac, als Estats Units. Entre 1960 i 1970 va presentar les seves col·leccions d’alta costura per les passarel·les més importants del món i actrius com Ava Gardner, la comtessa de Romanones, la reina Sofia o la infanta Pilar han vestit alguns dels seus models.
Elio ha estat un dels primers dissenyadors en crear, el 1969, una línia de complements, perfums i accessoris. D’estil clàssic, elegant i sofisticat, a partir de 1969 va començar a compaginar l’alta costura amb el prêt-à-porter, presentant la primera col·lecció d’aquesta línia en 1973. En aquesta època va guanyar el concurs per uniformar les hostesses d’Iberia, en 1982 va dissenyar el de les hostesses del Mundial de Futbol i, anys més tard, el del personal de la Fira de Madrid (IFEMA). Al llarg de la seva carrera ha rebut els premis més prestigiosos de la moda.
En els segells es reprodueixen: Vestit llarg de festa, confeccionat en tafetà de raió negre amb vius en blanc, escot paraula d’honor i volants horitzontals. S’acompanya amb una banda ampla a la cintura. Any 1970.
Vestit de jaqueta format per vestit i jaqueta curta en doble cara de cotó blanc, estampat en verd i blau marí que dibuixa ratlles horitzontals. 1970
Conjunt d’abric i vestit a genoll. Abric a doble cara de llana color groc, escot a caixa i coll arrodonit. El vestit és de llana blanca al cos i groc a la falda. 1972.
Vestit llarg de festa de cotó blanc combinat amb estampats de lunars negres, de menor grandària en el cos. Escot arrodonit, màniga curta i banda negra a la cintura. Datat entre 1968 i 1975.
El vestuari forma part dels fons del Museu del Vestit, Madrid, qui ha cedit les imatges per a la seva reproducció.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 20/10/2011
- Procediment d’impressió: Gravat al buit amb microrelleu
- Paper: Estucat, engomat, fosforescent
- Mida del segell: 28,8 x 49,8 mm. (Verticals)
- Mida del bloc complet: 105,6 x 150 mm. (Vertical)
- Valor postal dels segells: 0,80 €
- Tirada: 280.000 fulles bloc
- Dentat: 13 ¼ (horitzontal) i 12 ¾ (vertical)
17/09/2012 ESPANYA
La sèrie Moda espanyola apareix dedicada al dissenyador Pedro del Hierro, reconegut tant a les passarel·les nacionals com internacionals.
Fill d’un pintor, Pedro del Hierro (Madrid, 1948) mostra des de molt jove dots artístics pel dibuix i la moda, component dissenys de gran originalitat. Després d’adquirir formació i coneixements a l’ofici de la moda, el 1974 presenta la seva primera col·lecció. Dos anys més tard, 1976, ingressa a la Cambra d’Alta Costura i mostra les seves col·leccions a Nova York, diversos països d’Amèrica Llatina i Europa, on comença a ser reconegut. El 1981 obre la seva pròpia botiga en uns grans magatzems, simultaniejant el prêt a porter amb l’Alta Costura i la creació de vestits per a personalitats i esdeveniments de caràcter internacional. El 1987 s’embarca en nous projectes relacionats amb la moda i els seus complements. El seu prestigi va augmentant i l’any 1990 comença a dissenyar moda per a home.
Pedro del Hierro entén la moda “com un procés evolutiu en constant canvi” i s’inspira en els objectes de la vida mateixa per vestir amb dinamisme i elegància joves i grans. Als segells es reprodueixen imatges, cedides per Cortefiel, que apareixen al catàleg de l’exposició realitzada sobre el dissenyador al Museu del Vestit, Madrid, on es conserven aquestes peces úniques. El primer dels segells presenta un vestit llarg i asimètric confeccionat en setí de color gerd tornassolat. Té ampli escot, amb l’espatlla dreta coberta. La decoració d’abaloris de vidres van segellats amb làser. Al costat, un vestit realitzat en tela de puntes de color vermell i ivori, amb dibuixos de flors i lluentons de diferents colors. Escot en forma de V i cises remeses.
A sota, vestit de festa curt per davant i llarg per darrere, prisat a mà en color rosa tornassolat amb fils metàl·lics en marró. Està compost de dues parts: un vestit interior amb faldilla de vol, curt a la davantera i llarga cua a l’esquena, i un vestit curt sobreposat rosa. Finalment, vaig portar en tul de seda amb escot de bec i faldilla evasé de vol. Va obert des del maluc al baix i decorat amb flors retallades en teixit color cru.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 17/09/2012
- Procediment d’impressió: Gravat al buit amb microrelleu
- Paper: Estucat, engomat, fosforescent
- Mida del segell: 28,8 x 49,8 mm. (Verticals)
- Mida del bloc complet: 105,6 x 150 mm. (Vertical)
- Valor postal dels segells: 0,80 €
- Tirada: 280.000 fulles bloc
- Dentat: 13 ¼ (horitzontal) i 12 ¾ (vertical)
14/09/2020 ESPANYA
150 ANIVERSARI INSTITUT GEOGRÀFIC NACIONAL 1870-2020
El segon dels segells dedicats al 150 aniversari de l’Institut Geogràfic Nacional té forma de 150 i porta un cop sec per emular el volum de les serralades que presenta el mapa físic d’Espanya que apareix com a motiu principal.
El full bloc que l’emmarca porta una calcografia d’imatges cartogràfiques antigues, isòbares o un satèl·lit espacial.
L’emissió juga amb els colors del logotip especial del 150 aniversari, que també apareix al segell encunyat.
El 12 de setembre de 1870 es va crear l’Institut Geogràfic, amb el general Carlos Ibáñez e Ibáñez de Íbero com a director.
La seva missió principal seria «la determinació de la forma i les dimensions de la Terra, triangulacions geodèsiques de diversos ordres, anivellaments de precisió, triangulació topogràfica, topografia del mapa i del cadastre, i determinació i conservació dels tipus internacionals de pesos i mesures».
Durant tota la seva història, importants cossos de funcionaris han estat sempre vinculats a l’IGN. En l’actualitat aquests cossos són el d’enginyers geògrafs, el d’astrònoms, el d’enginyers tècnics en topografia i el de tècnics especialistes en reproducció cartogràfica.
L’Institut Geogràfic Nacional fa 150 anys que treballa intensament en molts projectes i idees sempre al servei de la societat.
Els nous mètodes i la innovació, sobretot en matèria de noves tecnologies, estan sent aplicats avui dia a l’astronomia, la geodèsia, la geofísica, la cartografia i la geomàtica, sense oblidar els seus orígens basats en l’interès per determinar la forma i les dimensions de la Terra o la producció de mapes.
Correos, amb els dos fulls blocs que ha emès per participar en aquest important aniversari, vol deixar constància de tot el treball i l’esforç que aquesta institució du a terme des de fa un segle i mig.
Dades tècniques:
- Data d’emissió: 14/09/2020
- Procediment d’impressió: Calco + offset + cop en sec
- Paper: Estucat, engomat, fosforescent
- Mida del segell: Irregular amb forma de 150
- Dentat del segell: irregular 12 1/2 (horitzontal) i 12 1/2 (vertical)
- Mida del full bloc: 120 x 120 mm
- Núm. de segells per full bloc: 1
- Valor postal dels segells: 5,45 €
- Tiratge bloc: 140.000
Segells inusuals ww 